• MPG

• MPEG 1: fitxer base per al desenvolupament de vídeo sobre CD el VideoCD. Aquests varen ser els primers fitxers de millor codificació i varen ser els primers en fer-se servir per adjuntar fitxers de vídeo en els correus electrònics. Té tres nivells de codificació i el tercer correspon a l’àudio i s’anomena Mp3. Aquest ha estat l’estàndar que s’ha imposat com a codificació d’àudio.
• 
  
• MPEG 2: Conjunt d’estàndars de fitxers que han servit per a desenvolupar els principals entorns de vídeo digital com el DVD, la TDT, o la transmissió de Televisió Digital per Satèl.lit.

• MPEG 3: Estàndar pensat per a la Televisió d’ASlta, definició que es va deixar de banda perquè mpeg2 ja podia cobrir aquestes necessitats.

• MPEG 4: Estàndar pensat com a contenidor multimèdia de diferents objectes d’àudio, 3D, etc. Permet certa interactivtat. Dels seus tipus de codificació han sortit diferents códecs que s’han convertit en estàndars de vídeo digital: Dvix, Xvid, H.264. Actualment es fa servir en nous perifèrics com les Playstation, els Ipods o els anomenats Mp4.

• MPEG 7: Estàndar que mitjançant llenguatge Xml intenta vehicular les diferents metadades dels vídeos i els seus continguts interns.

• MPEG 21: Estàndar que vol normalitzar els drets i metadades dels diferents continguts que anomena objectes digitals (vídeo, àudio, etc)